La Mancomunitat promou les comunitats energètiques com a motor de la transició energètica

El Servei de Bioeconomia Circular de la Mancomunitat Penedès-Garraf (MPG) amb l’assessorament de VNG energia va organitzar aquest dimecres una jornada sobre les Comunitats Energètiques en el seu àmbit territorial. La trobada, s’emmarcava en el context de la setmana Europea de l’Energia Sostenible i s’adreçava a representants tècnics i polítics de les administracions locals, professionals del sector i per a persones interessades a conèixer de prop les comunitats energètiques locals, amb la presentació d’experiències des del sector públic, la iniciativa privada o l’àmbit publico-privat.

Les comunitats energètiques suposen un canvi de paradigma en què el consumidor passa a adoptar un rol actiu i participa i es responsabilitza de la generació energètica i el seu consum, afavorint la transició cap a un model energètic molt més descentralitzat, on l’apoderament de la ciutadania, les pimes o les administracions locals, són un element clau. La trobada va tenir la benvinguda d'Isidre Also, coordinador general de la Mancomunitat Penedès-Garraf i de Juan Luis Ruiz, president de la Mancomunitat Penedès-Garraf que va comentar que les comunitats energètiques “poden combatre la pobresa energètica, reduir la petjada de carboni, i en desenvolupar un model energètic sostenible, amb un fort component d’apoderament social”.

Gemma Juncosa, cap del servei de Bioeconomia circular de l'MPG, va indicar que les comunitats energètiques majoritàriament gestionen energia elèctrica a partir de fotovoltaica i que comporten un canvi d’hàbits en el consum energètic. Altres fonts d’energia que es poden trobar en menor grau són l'eòlica i la biomassa, on aquesta última “per cada megawatt instal·lat genera 27 llocs de treball”, va destacar.

El Pacte Nacional de Transició Energètica va adoptar el compromís de descarbonització total pel 2050. Aquest acord ja contempla la creació de comunitats energètiques, com ens va recordar Silvia Serna, tècnica de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Garraf. Per l’Institut Català d’Energia els reptes d’aquests organismes són la manca de marc normatiu, manca de coneixement, la dedicació voluntària amb poc coneixement expert, la dificultat d’accés al finançament, els tràmits administratius i l’accés i connexió a la xarxa elèctrica, en paraules de Francesc Vidal, cap Àrea d’Energies Renovables.

Des de l’Oficina d’Impuls de les Comunitats Energètiques de la Diputació de Barcelona, s’apunta que les comunitats poden ser d’impuls municipal o d’impuls social, amb o sense entitat jurídica. “Les comunitats energètiques municipals sense entitat jurídica, comparteixen els consums produïts per instal·lacions fotovoltaiques municipals amb la ciutadania o sector privat més proper, amb modalitat d’autoconsum compartit”, va aportar Joana Bastardas, tècnica de la Diputació. “Les d’impuls social poden ser cooperatives o associacions. L’ens local dona suport amb la cessió d’espais de reunió, de cobertes o instal·lacions, suport tècnic o administratiu”, va concretar Carme Melción, tècnica de la Diputació també present a l’acte.

Va seguir una taula sobre els models i experiències de comunitats energètiques al territori que va obrir Roser Romeu, tècnica de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica a l’Alt Penedès, en destacar que el Pla Territorial Sectorial per la Planificació i Implantació de les energies renovables fixa que hi ha d’haver un increment al 2030 de 12.000 megawatts, 8.500 megawatts dels quals sobre terra. Rafael Florenciano, de VNG Energia va fer una contextualització en exposar els factors que comporten l’existència de les comunitats energètiques, “el primer és que es va tard pels efectes de l’escalfament global. Les renovables a Catalunya només generen el 15,59%, quan a Alemanya ja supera el 50%. Cal ampliar l’electrificació renovable a Catalunya i la producció d’energia fotovoltaica és molt econòmica i eficient tècnicament. Cal una organització de base local, per donar sentit a aquesta transició”.

En l’exposició d’experiències, va intervenir Àlex Espejo, tècnic de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes que va indicar que amb la comunitat energètica, de la qual el consistori n’és el promotor, hi ha un estalvi anual per família, d’entre 150 i 250 euros. El repartiment de l’energia recollida, el 50% va per equipaments municipals i la resta per la ciutadania, reservant el 30% a les famílies vulnerables. Imma Robert va explicar la trajectòria de Sitges, semblant a la del municipi veí, però tenen més dificultats perquè les famílies vulnerables s’integrin en la comunitat, ja que han aplicat una metodologia diferent, “de 55 famílies que s’han inscrit a la comunitat, només 2 són famílies vulnerables, tot i l’exempció de pagament de quota”, va apuntar. Carmelo Carrillo del Grup Motor de Sant Cugat Sesgarrigues va posar l’exemple de la cooperativa de consum amb participació municipal, que a part de ser una comunitat energètica, el projecte també comprèn l’assoliment de la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica als habitatges i la posada en marxa d’una bugaderia municipal.

Xavier Massa de la comunitat energètica del Polígon Industrial de les Comes d’Igualada va aportar que l’estalvi econòmic en un projecte d’autoconsum ha de ser clarament beneficiari, en cas contrari difícilment es crearan comunitats energètiques. Jordi Via de la Cooperativa Impuls Rural de la Llacuna va fer un al·legat dient que “s’ha de cooperar per transformar” i va explicar que s’articulen en cooperativa de consum on entre altres productes tenen l’energia. En el darrer bloc de la jornada es va donar la paraula al públic assistent, on bàsicament va destacar la idea que la implicació de la societat civil és imprescindible per assolir la transició energètica. La jornada la van tancar Albert Tort, vicepresident primer del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i Xavier Revuelta, alcalde de Castellet i la Gornal.