Esterilitzar la nostra mascota per millorar la seva qualitat de vida, i la de milers d’altres

“Si volem portar a terme un veritable acte d’amor pel nostre animal de companyia o lluitar de manera activa i directa contra l’abandonament animal, no dubtem, portem-lo a esterilitzar”

Amb aquestes paraules comencem l’entrevista amb l’Ana Martinez, la Directora Tècnica del CAAD Penedès per parlar dels avantatges d’esterilitzar les nostres mascotes i de la relació directa amb l’abandonament d’animals domèstics.

L’Anna, que és veterinària de professió, té una llarga trajectòria en el tracte de mascotes però també en la gestió dels animals domèstics perduts i abandonats, ja que abans d’incorporar-se a la Mancomunitat Penedès-Garraf ha treballat en altres refugis i centres que acullen gossos i gats.

En què consisteix l’esterilització?

L’esterilització quirúrgica de gossos i gats és un procediment quirúrgic rutinari, ràpid i amb un temps de recuperació sorprenent, que impedeix la procreació. En el cas dels mascles, es tracta de l’extracció dels testicles (orquiectomia) i en el cas de les femelles s’extirpen ovaris, oviductes i úter mitjançant una incisió realitzada a la línia mitja de l’abdomen (ovarihisterectomia).

També existeixen altres modalitats més familiars per nosaltres com la vasectomia (mascles) o la lligadura de trompes (femelles), però menys emprades als animals ja que amb aquests procediments no s’eliminen els problemes de salut i de comportament hormonodependents.

Així, en general ens referim a la castració i la ovarihisterectomia.

Per què és tan recomanable esterilitzar?

Es tracta d’una qüestió de salut i compromís social: per una banda li estarem allargant literalment la vida a la nostra mascota, i alhora no estarem contribuint a augmentar el número d’animals abandonats, comptabilitzat aproximadament en uns 22.000 gossos i gats abandonats cada any només a Catalunya.

I què hi té a veure l’esterilització amb l’abandonament?

Aquest estudis, també expliquen que d’aquests 22.000 animals que s’abandonen, només un 40% acaben trobant adopció i, el que és encara més sorprenent, que la gran majoria d’aquests animals abandonats provenen de gossos i gats amb propietari. Aquest és un dels motius pels quals la legislació vigent no permet fer cria descontrolada a particulars, a menys que no es compleixin un seguit de requisits legals pertinents.

En el CAAD Penedès tenim molt clar que no volem contribuir a que hi hagi més animals abandonats, i per això tots els animals que es donen en adopció estan esterilitzats.

Has dit que també tracta de millorar la salut del nostre gos o gats, perquè?

Els estudis realitzats asseguren que els animals que tenen una major expectativa de vida són els esterilitzats. De fet, els gossos mascles castrats viuen un 18% més que els sencers i les femelles esterilitzades un 23% més que les femelles sense esterilitzar. Tant és així, que a les comunitats autònomes on hi ha un major percentatge d’animals esterilitzats, l’expectativa de vida mitjana dels seus animals és major… oi que és tot un luxe poder escollir gaudir d’uns anys més del nostre inseparable company?

Hi ha un seguit de fets que poden escurçar la vida de les nostres mascotes si no estan esterilitzats, com per exemple els accidents per escapisme o per ferides per baralles amb altres animals, el contagi de malalties com la leucèmia o immunodeficiència felina entre d’altres o la  major probabilitat de patir processos cancerígens. Hem de pensar que es gasten molts diners en cures de malalties i medicaments, però la prevenció és molt més senzilla i costa ben poc en comparació.

Així, l’esterilització incideix en la prevenció de malalties?

Si, per exemple, en processos neoplàsics com el càncer mamari, moltes vegades està causat pels medicaments que es donen per anular el zel. De fet, en països anglosaxons on és pràctica habitual esterilitzar els animals de companyia, és una patologia gairebé inexistent. Això si, perquè la gossa o la gata tingui baixa o nul·la probabilitat de patir càncer mamari a la seva vida, ha de ser esterilitzada a edat jove… lo ideal és abans del primer zel, cap als 5 mesos.

Els animals sense esterilitzar també poden patir altres processos cancerígens com càncer prostàtic, testicular o perianal, hiperplàsia vaginal, prostatitis, abscessos prostàtics o hèrnies, i també es relacionen amb una major incidència de patir malalties greus com la piometra o infecció de l’úter, que està present en un 80 % en el cas de les gosses i 40 % en el cas de les gates sense esterilitzar i que suposa un gran risc per la seva vida.

Si que no vull obviar, que cert percentatge dels animals que es sotmeten a una esterilització poden desenvolupar sobrepès. Aquest fet es dona aproximadament en un 40 % dels animals castrats i donat el moment, s’ha d’administrar dieta adaptada i augmentar l’exercici físic.

Però l’esterilització també elimina certs comportaments que vénen associats a les hormones sexuals, això és positiu?

Si, perquè també s’ha demostrat que sovint són el motiu principal pel que un propietari/a decideix portar el seu animal a un centre d’acollida. Estem parlant de suprimir comportaments com l’escapisme per reproduir-se, el marcatge amb orina, certs tipus d’ansietats, la vocalització excessiva o l’agressivitat amb altres membres de la seva espècie. En alguns casos, com el del marcatge d’orina, no es pot garantir el 100% de supressió del comportament després de la castració, però si en el 90 % dels casos, sobretot si es castra abans dels 5 mesos d’edat.

Sempre hi ha qui al·lega que el preu de la intervenció és elevat per no fer-ho….

En el moment que demanem un pressupost per esterilitzar el nostre animals ens pot semblar un procediment car, però de fet, estem portant a terme un estalvi directe, donat que les malalties que poden tenir amb molta probabilitat si no estan esterilitzats tenen tractaments encara més cars. A més, solen ser processos que requereixen actuacions en horaris d’urgències, lo que provoca un encariment afegit al procediment veterinari.

Vist així, esterilitzar també és molt recomanable per la nostra butxaca…..

I tant, a més les despeses destinades al nostre animal també cal tenir-les en compte a l’hora de plantejar una tinença responsable.

Vull aprofitar per enderrocar les innumerables i absurdes llegendes urbanes que corren pel nostre món com les que asseguren que les femelles han de tenir almenys una cadellada a la seva vida o que han de passar un zel abans de la ovarihisterectomia. Per què? per donar temps a que quedin gestants o augmenti la probabilitat de patir càncer mamari quan siguin grans?

Altres llegendes són o també estem farts d’escoltar que si es castren perden l’instint de protecció (quan resulta que aquesta és una característica no condicionada per factors hormonals…) o també hi ha qui creu que tenir una cadellada a casa pot fer experimentar “el gran miracle de la vida” als seus fills…. però per conscienciar els nostres fills en aquest aspecte, és millor portar-los a visitar els innumerables centres d’acollida o protectores on realment viuran en primera persona la quantitat d’animals que han nascut sense una família que en tingui cura.

En definitiva, l’esterilització dels nostres companys compta amb més beneficis que inconvenients amb diferència; així, val la pena evolucionar com a societat i portar a terme un acte tan necessari com beneficiós pel vincle tan estret que ens uneix als nostres inesperables peluts. Porta’l a esterilitzar i deixar clar que estàs compromès amb el benestar animal propi i el comú!